Cultura del lloc de treball: col·lectivisme vs. individualisme

Endinsa’t en la investigació de Geert Hofstede sobre la cultura del lloc de treball, com ara el col·lectivisme en comparació amb l’individualisme.

Imatge de SplitShire de Pixabay

La investigació de Geert Hofstede

Després d’una dècada d’investigacions realitzades a cinquanta països, el professor Geert Hofstede va publicar les seves sis dimensions de la cultura nacional, que eren un estudi exhaustiu sobre la cultura i la seva influència en els valors en el lloc de treball. La cultura, tal com la defineix Hofstede, és la programació col·lectiva de la ment que distingeix els membres d’un grup o categoria de persones dels altres.

El concepte de cultura s’ha obert camí a l’avantguarda de l’atenció moderna. Des de la cultura global de la humanitat fins als matisos obscurs dels estils de vida rurals, s’investiga, teoritza, discuteix i redefineix contínuament la causa i l’efecte de la cultura. La percepció, l'avaluació i la reacció d'una organització davant de factors interns i externs que configuren l'entorn són una representació de la cultura present dins d'una empresa. La cultura social dominant influeix en els comportaments dels empleats i, per tant, és un component significatiu del rendiment global d’una organització (Arikan i Enginoglu, 2016).

El meu interès per la cultura i la seva influència

Quan escric sobre cultura i influència, busco reconèixer i comparar les diferències entre les cultures socials individualistes i col·lectives sobre el rendiment i el comportament dels empleats. Els meus articles tractaran sobre la relació entre els valors col·lectius d’una societat i la seva influència en l’individu a graus alternats d’aversió al risc, intolerància a la incertesa i acceptació de la distància de poder.

Les sis dimensions de la cultura de Hofstede

Business-to-you.com

Individualisme versus col·lectivisme

L’individualisme valora l’individu, mentre que el col·lectivisme se centra en el grup. Ambdues ideologies tenen una influència substancial sobre el lideratge i la gestió organitzativa. Tanmateix, a la pràctica, les organitzacions no són ni completament ni l’una ni l’altra; en canvi, les representacions de l’individualisme i el col·lectivisme són presents en certa mesura en totes les empreses i tots els líders.

Trets de l’individualisme

Verywell Mind

Individualisme

Dins d’una cultura individualista, el focus i el valor es concentren en l’empleat individual i en les seves necessitats específiques. Les cultures individualistes posen èmfasi en objectius personals, drets, llibertats, expressió de si mateixos, estabilitat financera i autonomia. S’elogia i s’insta a les persones a pensar per si mateixes mentre prenen iniciativa i s’inicien (Musambira i Matusitz, 2015).

Les línies entre els directius i els subordinats són borroses i no definides, promovent estructures organitzatives menys restrictives, capacitant els empleats per desafiar els sistemes actuals i oferint noves idees i creativitat. L’expressivitat i la singularitat es toleren i es fomenten com a mitjà per obrir el terreny a la propera gran idea, que pot fer que l’organització s’avanci a la competència.

S'espera que les persones facin coses pel seu propi interès perquè la direcció creu que l'autonomia i els incentius personals són el que els individus necessiten per ser feliços dins de l'organització. L’organització no defineix l’individu (tal com l’individu ho veu), sinó que cada persona es defineix i s’identifica per la forma en què els seus talents contribueixen a l’organització.

Els empleats individualistes busquen l'autosuficiència i l'èxit personal fora d'un grup o col·lectiu. A més, la societat dins i fora de l'organització dóna suport i fomenta aquesta mentalitat. Així, aquells que aconsegueixen èxit individual reben guardons, reconeixements i reconeixement públic. Les actuacions destacades, fins i tot en un entorn de grup, són elogiades i anunciades a les masses.

Malauradament, l’augment de l’atenció individual té alguns efectes no desitjats. Atreure una atenció positiva a una persona aliena als seus companys. El fet de no rebre el reconeixement públic exclusiu pot fer que els membres se sentin infravalorats i no apreciats. Els membres d’aquesta organització poden sentir una sensació aclaparadora de competència entre ells i els seus companys de treball, provocant inseguretats, estrès i ansietat.

Augment de l’estrès a la feina

Weyburn Review

Intentar operar a un nivell alt pot fer que els membres se sentin estressats i insegurs dins de l’organització si es determina que el seu rendiment és inferior. Els empleats jutgen contínuament i se senten jutjats en funció dels seus esforços en comparació amb els esforços dels que tenen la mateixa capacitat. És un desafiament reunir a la gent en un estat d’ànim exacte orientat a l’equip. La lleialtat de cada empleat és a si mateixos i manté el seu interès segur i protegit dels esforços dels altres.

Col·lectivisme

El col·lectivisme dóna valor al grup, esperant que els membres sacrifiquin i contribueixin al grup com a entitat separada de l'individu. Com a resultat, els empleats que entren a la plantilla són menys independents i més interdependents. La presa de decisions es fa mitjançant la col·laboració i el consens, subratllant la importància dels objectius, drets i necessitats del grup. En conseqüència, es desaconsella intensament la presa de decisions individuals i, fora de l’organització, s’ensenya als membres l’harmonia i la cohesió com a objectiu màxim de cada individu (Musambira i Matusitz, 2015).

Es recomana als membres que encarnin els valors, les opinions i les motivacions del col·lectiu, suprimint els seus valors, creences i motivacions si són divergents del grup. La gestió reforça la cultura exterior definint clarament les jerarquies de poder i donant reforços positius a aquells el comportament dels quals exemplifica actituds col·lectives i harmonioses.

Comprensió del col·lectivisme

Verywell Mind

Els col·lectivistes són valorats i jutjats en funció de la seva lleialtat i sacrifici cap a la comunitat, el grup o l’organització. S'espera que els membres modelin els seus esforços, omplint buits a mesura que sorgeixin situacions, ignorant l'èxit individual i oferint voluntaris per contribuir amb tots els recursos a la consecució general del grup. La fidelitat a l’organització és primordial i, a canvi, els membres consideren que l’organització retorna un compromís equivalent.

Una empresa que fomenti una cultura col·lectiva pot tenir subgrups més petits i singulars; tanmateix, no es reconeix la contribució de cada membre, si està d'acord amb el consens del grup. Les actuacions destacades individuals es troben en el context del que va fer aquesta actuació per al grup, i el membre es converteix en un exemple que poden seguir altres persones. L’èxit o el fracàs global del col·lectiu és únic i se’l felicita o es retreu com un mateix.

Finalment, hi ha poca o cap competència dins d’un entorn col·lectivista, ja que la competitivitat no admet un entorn harmoniós ni cohesionat.

Què és important?

En realitat, les societats i les organitzacions no es defineixen com a purament col·lectivistes o individualistes. Les línies entre ambdues poden quedar difuminades en algunes àrees i definides rígidament en altres. La cultura en el seu conjunt és una bola sobre una corda de pèndol atrapada entre múltiples contradiccions, capaç de balancejar-se d’un pal a l’altre, plena de matisos, plena de circumstàncies i mai empedrada.

Distància de potència, incertesa i prevenció de riscos

Assoliment versus foment del lideratge

Referències

Llegir