El que no us expliquen sobre les opcions d’habitatge japonès

Així, per fi, heu assegurat l’experiència japonesa dels vostres somnis una vegada a la vida. Potser us heu unit a una organització com el programa d’intercanvi JET o heu superat la fase d’entrevistes a l’estranger d’una feina corporativa i veniu a treballar amb companys. És possible que simplement hagueu trobat feina com a traductor o guia turístic durant l’estiu o que estigueu preparat per retirar-vos a l’estranger. Heu llegit les guies i creieu que sabeu què podeu esperar. Coneixeu els secrets de les compres als mercats de grans magatzems subterranis i Conbini i heu escoltat històries de nits passades als hotels càpsula. Podeu recitar els volants d'ocupació i la documentació oficial de "Benvinguts al Japó".

Però, què passa amb les coses que no et diuen? Especialment pel que fa a l’habitatge, el Japó pot ser un món completament diferent del que es pot trobar a la majoria d’Europa i les Amèriques. Alguns termes són obvis: lloguer, dipòsit, despeses de neteja. Però, què és una tarifa clau? Per què hi ha una quota d'agència? I realment requereixen sis mesos de pagaments per avançat amb només un mes per a la vostra renda real? Què passa amb els diferents tipus d’habitatge? Creieu que veuríeu portes corredisses i teulades de palla? Podeu viure en un hotel càpsula o en algun d’aquests manga kissa (cafeteries) que heu vist a la televisió?

He passat la meva part del temps en molts d’aquests allotjaments com a part dels meus viatges i experiència en negocis internacionals. Permeteu-me compartir amb vosaltres alguns dels secrets que no apareixen en negreta en aquests fulletons, així com alguns consells per treure el màxim profit de cadascuna de les innombrables opcions d’habitatge del Japó.

Empresa Habitatge

Aquest no és un tipus d’habitatge específic, però és una consideració important quan es mou per poder treballar al Japó. En primer lloc, l'habitatge de l'empresa sempre depèn de la vostra continuació laboral. Llegiu-ho dues vegades, tres vegades si cal. Els contractistes solen afirmar que si us endavant us ajudaran a sortir de l’habitatge de l’empresa. Enteneu que aquesta ajuda sovint inclou només un enllaç enviat per correu electrònic a llistats d’apartaments locals, que es pot enviar o no al vostre compte de correu electrònic de l’empresa ara tancat.

Fins i tot si creieu que heu trobat la feina dels vostres somnis i no us preocupa que l’habitatge estigui connectat (normalment en sentit figurat) amb la feina, enteneu que els vostres caps coneixen aquesta connexió. Quan arribi el moment de revisar els pagaments, és probable que tinguin en compte el vostre habitatge. Fins i tot si s’espera que pagueu algunes de les vostres factures d’habitatge, hi ha un sentiment d’agraïment sense declarar que heu de mostrar a l’empresa la seva ajuda. Això sovint es presenta en forma de salaris més baixos que els vostres companys.

L’habitatge de les empreses per a expatriats té un cert estigma i passar del patrocini de l’empresa pot ser difícil, ja que us exposa als reptes de trobar allotjaments als quals s’enfronten els altres quan entren al país. És a dir, que probablement no tingueu ningú disposat a donar-vos garanties com a garant que assumirà els vostres deutes. És possible que no tingueu els sis o més mesos de lloguer que sovint es requereixen per obtenir un lloc privat tot sol. Hello Work sovint us pot ajudar si de sobte us perdeu l'accés a un habitatge subvencionat o de pagament.

Cases tradicionals japoneses

La vostra casa dels somnis al Japó té un sostre de palla i portes corredisses de paper? D’acord, si aneu a treballar a un resort de ryokan (spa) amb un estil de vida tradicional, és possible que tingueu l’oportunitat. Aquest tipus de cases són cada cop més rares i la majoria només es troben en un dels nombrosos llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO al Japó. Els professors i investigadors que treballen a zones molt més rurals que Tòquio, Kyoto o Sapporo poden trobar-se amb cases tradicionals japoneses, però és poc probable que en vegeu alguna en breu.

Algunes de les coses que no us expliquen sobre les cases tradicionals japoneses, normalment anomenades minka, inclouen el fet que:

La majoria no tenen serveis moderns. Alguns no tenen electricitat ni fontaneria interna.

Tots són llocs històrics, o almenys tractats per la comunitat amb el mateix nivell de respecte.
No tots són antics. Moltes són maquetes i potser no s’adapten al clima de la zona.
El foc s’ha de limitar a una part de la llar. Normalment està prohibit fumar a l'interior.
És possible que siguin necessaris càrrecs addicionals per al manteniment i la cura continuats de tots els béns adjunts.

És probable que la part sobre les taxes sorprengui alguns treballadors que aconsegueixen llogar minka a petites empreses o propietaris privats a un preu superior. Qualsevol edifici del mateix terreny, inclosos els coberts de manteniment o les zones d’emmagatzematge d’eines, pot tenir taxes adjuntes, independentment de si feu servir o fins i tot coneixeu les construccions. En algunes ubicacions, normalment aquelles amb importància històrica, també s’apliquen tarifes per mantenir immobles sense llogar al mateix lloc. Funciona com una mena de prima pagada per manca de veïns.

De la mateixa manera, és possible que se us cobrin costos laborals i reparacions o altres taxes relacionades amb el manteniment de la zona per sobre del que es necessita per a una casa japonesa moderna. Si decidiu seguir aquesta ruta, demaneu totes les taxes per endavant i, sempre que sigui possible, pagueu tots els costos per endavant. El finançament al Japó us fa obligar els propietaris de l’embargament. Pagar íntegrament els fa respondre.

Cases japoneses modernes

Podeu estalviar diners aconseguint una moderna casa japonesa i renunciant al somni de viure en una pel·lícula de samurais de Kurosawa. Llavors, quines preocupacions més enllà de les despeses de lloguer i la necessitat d’un aval no puguin afectar als propietaris de tot el món? Per començar, les cases japoneses modernes encara falten i pertanyen en general a les famílies més influents o benestants de la zona. Alguns es troben en terrenys on la família pot rastrejar la propietat fins al període Sengoku de la història del Japó. Les cases modernes i la terra que ocupen són possessions molt estimades.

Hi ha alguns consells per ajudar-vos a treure el màxim partit a la vida a les cases japoneses modernes, sovint anomenades d'estil occidental, malgrat les diferències arquitectòniques:

Compreu, no llogueu. Mentre llogueu, sou visitant de la comunitat.
Mantenir el manteniment. Si la vostra casa està deteriorada, afectarà la vostra situació social.
S'espera que els propietaris participin regularment en esdeveniments de la comunitat.
Conegueu els veïns. No esperis que vinguin primer a tu.

No sempre és possible comprar de franc, però fer-ho demostra el vostre compromís amb la zona. És especialment important si teniu previst formar una família al Japó, ja que farà que els pares i els fills estiguin més còmodes relacionant-se amb la vostra família si sembla que esteu disposat a comprometre’s amb el seu racó de la societat a llarg termini. Tot i que és possible que sigueu estrangers, en sereu estrangers quan us integrareu i compreneu la comunitat.

Apreneu a llegir detingudament els llistats. Les cases, apartaments privats i cases d'hostes utilitzen un sistema de numeració i lletres molt bàsic per a la publicitat al Japó. 3DLK, per exemple, indica que una casa té tres habitacions principals, dissenyades com a menjador, sala d'estar i cuina. 3R, per indicar tres habitacions, és igualment comú, ja que moltes cases japoneses modernes encara són modulars a l'interior i assignar habitacions és més comú amb els apartaments.

I després hi ha la taxa de recepció de l’NHK, o l’impost de televisió. Espereu trobar-vos amb un d’aquests recaptadors d’impostos sempre que visqueu en una propietat amb electricitat, fins i tot si no teniu televisor. Haureu de demostrar-los que no, pagueu la tarifa per televisió o demaneu educadament que marxin. Legalment, podríeu tenir problemes per fer-ho si realment teniu un televisor.

Apartaments privats

Una vida moderna i minimalista en el seu millor moment, però ho sabíeu tan bon punt vau començar a mirar apartaments al Japó, oi? Especialment a Tòquio, la població acaba de forma aclaparadora en un dels dos allotjaments. Els "Manshons" són com els apartaments i condominis de luxe que es troben a gran part de la ciutat d'Amèrica. Sovint són edificis més grans, de vegades gratacels, i estan fets amb coses més resistents que els “apaato”, edificis d’apartaments japonesos amb només una o dues plantes. Les habitacions Manshon solen ser una mica més grans i s’inclouen més sovint l’aire condicionat i altres característiques.

Les abreviatures del llistat són les mateixes per a les cases, sent 1R i 2RL igualment habituals. Les mesures es donen sovint en tatamis, que fan aproximadament cinc peus de llarg i tres peus d’amplada. No és estrany a les zones concorregudes veure un llistat que diu "1R - 3 tatami" i ven l'apatato com si fos una de les millors coses disponibles. Pot ser. És molt menys probable que es donin per endavant els honoraris i els acords de veïns, almenys fins que no signeu la documentació que demostri la vostra intenció d’instal·lar-vos.

Una llista de tarifes importants, que pot ser que hagueu de pagar abans de traslladar-vos a l'estranger:

Lloguer del primer mes. Sembla prou obvi.
Quota de regal. Un a tres mesos de lloguer com a propina per al propietari, també anomenada quota clau.
Fiança de dos mesos. Això pot ser reemborsable o no. Normalment no.
Comissió d’agència. Una propina d'un a tres mesos de lloguer per a l'agència que us ha derivat.

Sí, doncs, són sis mesos de lloguer, fàcils, per a la majoria d’apartaments privats. I encara necessiteu un garant. I la majoria dels propietaris esperaran que els pagueu la comissió d’agència si no us van derivar. Allà on entra la veritable diversió és amb els contractes socials, que sovint són regles literalment escrites, per a la interacció amb altres inquilins. A diferència dels apartaments nord-americans, on "no deixeu que el vostre gos faci caca a la vorera" i "una hora tranquil·la després de les 22 hores" són alguns dels més estrictes, al Japó aquests acords socials poden provocar un xoc cultural amb:

Despeses addicionals. Espereu taxes com a sancions per no classificar les escombraries o per no complir les directrius del contracte.
Normes d’aparcament de bicicletes. Inclou horaris, ubicacions i restriccions de llicències específiques.
Nombre de convidats i normes d'hora de convidats. No els trenca.
Condicions d'ús. Alguns restringeixen els concerts secundaris o prohibeixen completament l’activitat comercial.
El menjar fa olor. Alguns residents o propietaris poden odiar certes olors. I sí, és aplicable si signeu l’acord. El natto, el curri i el vinagre estan generalment bé.

Per aprofitar al màxim aquests arranjaments de vida, heu de ser un rei de la vida mínima. Això significa un espai mínim, un desordre mínim i una distracció mínima per als veïns. Els ciutadans japonesos que viuen en barris estrets en llocs com Tòquio han transformat això en una forma d’art i s’espera que seguiu l’exemple. Per descomptat, hi ha llocs per a l’animal de la festa o per al treballador temporal que no volen totes aquestes restriccions.

Cases d'hostes

La gent va al Japó tot el temps i surt amb aquestes fantàstiques històries sobre compartir un lloc amb estrangers d’Austràlia, Europa i Orient Mitjà. Hi ha un lloc on tots els gaijin semblen passar l’estona i divertir-se sense haver de preocupar-se pels avaladors ni per les comissions i inversions massives. I ho van muntar tot molt abans de traslladar-se a Àsia. Aquest lloc és l’hostal, anomenat col·loquialment la “casa gaijin”, i és una opció d’habitatge a mitjà termini per a aquells que treballin durant un mes o més al Japó.

Situat entre un apartament compartit i un alberg juvenil, amb habitacions reals per als seus hostes, la casa d'hostes és una bona oferta per a aquells a qui no els importen les parets fines de paper i la probabilitat de compartir espai amb grans festers en vacances prolongades. No els confongueu amb el ryokan ni amb altres allotjaments japonesos, sinó que s’assemblen més a les habitacions grans compartides pels visitants de la ciutat a “Seven Samurai” que a qualsevol opció d’habitatge permanent. També tenen una mica d’aquest estigma “flophouse”, de manera que és millor mantenir-se breus (menys d’un any més o menys) a mesura que avanceu en la vostra carrera professional.

Els allotjaments sovint es poden reservar i fins i tot pagar-los, encara que siguin a l’estranger gràcies al fàcil intercanvi de documents i formularis digitals. Aquestes ubicacions es comercialitzen en gran mesura per als ex-passejats i per als turistes estrangers, però també hi ha algunes coses que les cases d'hostes també deixen als seus fullets:

Pocs estan molt ben mantinguts, a causa del caràcter temporal de la visita a la casa d'hostes.
Els gestors in situ sovint tenen una feina excessiva i mal pagats, però realment volen ajudar-los.
Molts visitants es queden molt més d’un any, però no es recomana.
La festa i la beguda es produeixen a totes hores i és possible que no hi hagi contractes socials.
Les parets no emmascaren el soroll i molts turistes són molt amorosos.

Les cases d'hostes ofereixen un lloc relativament segur per allotjar-se sense la necessitat de grans despeses inicials ni garantistes. Si heu de trobar ràpidament un lloc i no disposeu d’un patrocinador al Japó per ajudar-vos, són una bona opció. Sovint també hi trobareu japonesos que hi viuen per establir contactes internacionals o aprendre millor idiomes estrangers. Aquests veïns poden ser alguns dels vostres principals recursos, ja que les seves habilitats en xarxa us poden ajudar a trobar un garant o una feina que us ajudi a passar a altres allotjaments.

Bonificació: Capsule Hotels i Manga Kissa

Molts soldats japonesos tenen la història de perdre l’últim tren i quedar-se atrapat en un hotel càpsula. Els turistes ho fan per diversió. No és un acord de vida a llarg termini i, ràpidament, descobrirà que la vista d’homes nus que caminen cap a i cap al bany perd el seu atractiu ràpidament. La majoria dels vostres companys de pis seran soldats japonesos de més edat (o dones, tot i que la majoria d’aquests hotels són d’un sol sexe) i els roncs poden ser un problema. És un lloc agradable per visitar quan cal, però no voldríeu viure-hi.

Els cafès Manga estan dissenyats per descansar i relaxar-se tranquil·lament. Obteniu una beguda, poseu-vos al dia de les vostres lectures preferides… però, de nou, no estan dissenyades per a residències de llarga durada. Una o dues migdiades ràpides al manga kissa no farà molt de mal, i molts dels festers borratxos han dormit allà la nit. Tanmateix, si us en prenen un hàbit, pot perjudicar la vostra reputació i fins i tot us podrien etiquetar com a vagabund o sense sostre. Realment no val la pena si teniu previst viure i treballar al Japó, fins i tot si a primera vista els allotjaments semblen agradables.

Abans d’aventurar-vos a l’estranger, comproveu totes les vostres opcions. Si ja teniu connexions, pregunteu-los si estan disposats a donar-vos la vostra garantia perquè el vostre habitatge pugui sortir sense problemes. Penseu a convertir-vos en companys de pis amb amics o familiars i busqueu allotjament en dormitoris si teniu previst estudiar també.

Triar el lloc adequat per allotjar-se pot marcar una gran diferència quan es viu al Japó. Feu amics a Gaijin Pot i feu-vos comentaris a Japan Today abans d’anar-hi (llocs amb els quals no tinc cap afiliació actual, però he fet molts amics) per iniciar aquesta xarxa abans d’hora.