L'ascens i la caiguda del vídeo de taquilla

Típica botiga de vídeo Blockbuster

wikipedia

"Converteix-ho en una nit de gran èxit"… Oh, espera, no importa…

El 10 de gener de 2014, el títol únic de lloguer de vídeo Blockbuster Video va deixar d’existir efectivament. Els seus 300 establiments comercials restants propietat de la companyia als Estats Units van tancar les seves portes per última vegada en aquesta data i el seu servei de lloguer Blockbuster By Mail es va desconnectar.

La resposta dels aficionats al cinema va ser immediata: "Espereu un moment… Blockbuster encara era una cosa? De veritat ?"

Si teniu prou edat per recordar la videogravadora, probablement també recordareu quan Blockbuster Video era la botiga preferida per als aficionats al cinema. Al llarg dels anys 80 i 90, els seus tendals de color blau i groc brillants eren visibles a gairebé tots els centres comercials suburbanes i al carrer principal de la petita ciutat. Començant des de principis humils a Dallas, Texas, el 1985, Blockbuster es va convertir ràpidament en el Wal-Mart del negoci de lloguer de vídeos, experimentant un ràpid creixement al llarg de la dècada de 1990 a mesura que es van estendre per Amèrica i llavors pel món. En el moment més àlgid de la cadena a principis de la dècada de 2000, Blockbuster comptava amb una xarxa de 9.000 punts de venda al voltant del món, principalment pel seu model de negoci d’engolir cadenes de botigues de vídeo regionals i de deixar fora de negoci les botigues de vídeo petites "mamà i pop" locals el procés de.

Llavors, com va caure Blockbuster tan lluny i tan de pressa? En una paraula… progrés. A mitjan anys vuitanta, els hàbits de visualització de pel·lícules de la gent havien canviat dràsticament. Gràcies a Internet, ja no era necessari pujar al cotxe i anar a través de la ciutat per llogar una pel·lícula a una botiga Blockbuster. Per què passar-vos a tots aquests problemes quan podríeu demanar una pel·lícula de la mateixa manera que les ofertes a la carta del vostre proveïdor de cable o transmetre instantàniament una pel·lícula a l’ordinador o al televisor a través de Netflix? Fins i tot els consumidors que encara preferien llogar discs reals tenien una alternativa més barata a Blockbuster: els quioscos de lloguer de pel·lícules de RedBox de color vermell brillant que apareixien com dent de lleó davant de tots els supermercats, 7-11 i botiga de drogues de la cantonada. En pocs anys, Blockbuster havia perdut el control del mercat de lloguer de vídeos i les seves botigues ja no eren l’única destinació per a la gent que aconseguia la seva solució a Hollywood.

Logotip de Blockbuster Video

Viquipèdia

Tecnobabble

Per tots els comptes, Blockbuster hauria d’haver-lo vist arribar. Tanmateix, igual que la indústria de la música i l’edició, Blockbuster va tractar aquella cosa nova d’Internet com una moda passatgera i va optar per ignorar-la en lloc de tractar-la frontalment.

Ho creieu o no, Blockbuster va tenir la possibilitat de comprar Netflix el 2000, quan encara era només un petit servei basat en la web que enviava discos per correu, però es van reduir al preu de 50 milions de dòlars. Si Blockbuster hagués premut el contracte en aquest acord, és probable que encara avui siguin una força dominant a la indústria de l’entreteniment domèstic… però, en essència, van mirar Netflix, que en aquell moment encara no havia obtingut beneficis, i va dir: "Què, aquestes coses d'Internet? Pffft. Mai s'aconseguirà. No ens interessa". Avui, per descomptat, Netflix és un dels proveïdors líders de contingut de Hollywood — actualment compta amb més subscriptors que moltes de les principals xarxes de cable de pagament, inclosa l’abans poderosa HBO— i reclama un patrimoni net de prop de 1.500 milions de dòlars. (Tots junts ara: " DUHHHHHHH !")

Una vegada que Blockbuster es va adonar que havia comès un error potencialment fatal en transmetre Netflix, tardà van intentar competir amb ell iniciant el seu propi programa Blockbuster By Mail el 2004. Mentre Blockbuster By Mail lluitava per establir-se al mercat, Netflix va demandar per infracció de marques comercials, afirmant que el servei de lloguer de comandes per correu de Blockbuster simplement copiava el seu model de negoci. Blockbuster mai no va admetre cap delicte, però finalment es van establir fora de la cort amb Netflix per una suma no revelada.

"Vaja! Quina diferència!" (1988)

Com a consumidor, el més desagradable de Blockbuster per a mi va ser que la seva selecció de vídeos era sempre tan maleïda de vainilla . Tot el model de negoci de Blockbuster es va centrar en tenir la major quantitat de còpies de les novetats i estrenes més importants d’estudi… cosa que significava que si els vostres gustos cinematogràfics anaven a qualsevol lloc fora del corrent principal (és a dir, si buscàveu una pel·lícula en blanc i negre clàssica, una pel·lícula estrangera o qualsevol cosa fins i tot lleugerament "nerviosa") que normalment no teníeu sort. (Però bé, podríeu comptar amb ells per tenir tota una paret plena de la nova seqüela de Transformers o Pirates del Carib , oi? Uf!)

El 1999, quan em vaig mudar a la meva ciutat natal actual, teníem una fantàstica botiga de vídeo independent de mamà i pop anomenada United Video, que tenia una experiència increïble selecció de pel·lícules de culte, indies, ciència ficció i pel·lícules de terror "B"… és a dir, gairebé tot el que m'agradava. Els seus empleats eren amables i coneixedors i coneixien la majoria dels seus clients per nom. Llogar-los sempre va ser un plaer… fins al voltant del 2001, quan van sentir a través de la vinya que Blockbuster estava mirant d’obrir-los un lloc directament al carrer. Sabien que Blockbuster els mataria només en lloguers de nova producció… així que, en lloc d’intentar competir amb BB, es van ficar al llit amb ells. Un trist dia d’hivern, United Video va tancar la botiga i es va tornar a obrir poques setmanes després com a nova marca Blockbuster. Malauradament, mentrestant, les existències del darrer catàleg s’havien reduït dràsticament i tot el material violent i violent, que m’encantava llogar-ne, havia desaparegut. Poques vegades,si de cas, els vau llogar pel·lícules després del canvi i quan la família es va retirar i va tancar la botiga al cap d’un any més o menys, la majoria de nosaltres no ens va sorprendre gens. Actualment, la meva ciutat natal no té cap botiga de vídeo… només mitja dotzena de màquines RedBox.

Recordeu "Carl i Ray?" Van ser impressionants.

Voltant el desguàs…

Quan Blockbuster va presentar la fallida el 2010, encara comptava amb prop de 3.000 ubicacions. Finalment, la cadena va ser adquirida en subhasta pel proveïdor de televisió per satèl·lit Dish Network, que semblava més interessat a utilitzar la marca amb finalitats promocionals que a mantenir les botigues i el seu envellit model de negoci a la superfície. Un canal de pel·lícules a la carta de Dish Network es va batejar com a "Blockbuster Movie Pass", mentre que més de 1000 botigues de Blockbuster van tancar les seves portes entre el 2011 i el 2012. Molts d'ells van ser reemplaçats per quioscos de lloguer de DVD Blockbuster estil RedBox, un altre exemple de què Blockbuster va arribar tard a la festa. Quan Dish va anunciar el novembre del 2013 que tancarien les 300 botigues Blockbuster restants, estic segur que, com jo, molta gent es va sorprendre en saber que quedaven botigues.

Potser mai no vaig ser un gran fan de Blockbuster, però encara era una mica trist veure una marca que abans havia estat tan omnipresent com McDonald's mossega la pols. A més, de tant en tant m’agradava rondar pel contenidor de DVD per a la venda que s’utilitzava abans. He aconseguit algunes coses decents, molt barates! Quan finalment va arribar el final, ni tan sols vaig poder aprofitar la seva venda final perquè totes les botigues Blockbuster en un radi de 20 milles de mi ja havien estat tancades anys abans.

Et vagi bé, Blockbuster. Viuràs amb records càlids i borrosos de llogar cintes VHS ben gastades amb colors rentats, amb adhesius "BE KIND, REWIND" enganxats a la part frontal del casset… i de les teves famoses despeses de retard.