Tasca vs. gestió de personal

Introducció

La manera en què els directius controlen i motiven els seus empleats per obtenir el millor rendiment possible ha estat molt debatuda al llarg dels anys. Els teòrics tenen opinions diferents sobre quin mètode funciona millor per animar els empleats a complir les seves funcions. El focus principal de cadascuna de les seves teories se centra tant en la tasca com en el personal. Analitzarem aquests dos factors amb una estreta referència als directius, empleats i el lloc de treball en general. Els gerents són responsables de controlar els empleats, repartir tasques i assegurar-se que tot funciona correctament dins d’una empresa.

Gestió de tasques

La tècnica de gestió de tasques se centra en com els administradors controlen els seus empleats i coordinen les seves tasques i producció dins del negoci. Aquesta tècnica posa èmfasi en la realització de la tasca sense tenir en compte les persones que la duen a terme. Entre els factors que es trobaran els directius des del vessant tècnic, hi ha els següents; distribució de tasques dels empleats, contractació, anàlisi de llocs de treball, avaluació de llocs de treball, administració de nòmines, avaluacions de rendiment, administració de la formació, nivells de productivitat, comptabilitat financera i altres tasques relacionades. És obvi que una persona (gerent) no pot dur a terme totes aquestes tasques. És per això que els directius han de delegar aquestes tasques en empleats de nivell inferior. La gestió orientada a tasques sovint implica incentivar els empleats amb mitjans financers.Aquest tipus de gestió s’assembla a la teoria proposada per Frederick Taylor. Va creure que els empleats només estan motivats pels diners i oferir-los més diners augmentarà la seva productivitat i producció. Aquesta teoria era defectuosa de moltes maneres. La gestió de tasques dóna una gran importància a les normes, regles, terminis, pràctiques estàndard i revisió crítica.

Gestió de personal

La tècnica de gestió de personal també es coneix com a tècnica de recursos humans. Es refereix al mètode amb què els administradors controlen l'aspecte "humà" del negoci. La tècnica posa èmfasi en la interacció personal amb els empleats per assolir objectius corporatius comuns. Els directius implicats en aquest aspecte del negoci es troben amb aspectes orientats a tasques, així com altres aspectes com; lideratge, motivació, desenvolupament de la cultura organitzativa, comunicació de valors compartits, incentius socials per als empleats, entre molts altres. Aquest enfocament tendeix a integrar els empleats en el valor i la missió bàsics de les empreses. És un enfocament modern que proporciona als empleats un sentit del propòsit i el compliment dels objectius. Aquesta tècnica s’assembla a les teories de la motivació proposades pel professor Elton Mayo i molts altres teòrics del comportament.

Diferències d’aproximació

Aquestes dues tècniques difereixen per enfocament, naturalesa i aplicació.

L’enfocament de la gestió de tasques s’ocupa principalment d’establir regles, polítiques, procediments, contractes i la implementació estricta dels contractes i directrius dels empleats. La gestió del personal sol separar-se de les normes i regulacions. És més relaxat concedir la implementació de polítiques i contractes. El seu objectiu és operar amb una política de bona fe amb els seus empleats. Aquestes diferències d’enfocament es ressalten a l’hora d’analitzar la motivació dels empleats. La gestió de tasques mostra poc o cap preocupació per motivar els empleats, mentre que la gestió del personal s’esforça per motivar els empleats mitjançant bonificacions, recompenses, esdeveniments socials, seguretat en el lloc de treball i altres factors.

Diferències en la natura

Les tècniques també difereixen per naturalesa. La gestió de tasques és reactiva, mentre que la de personal és més proactiva. La gestió de tasques tendeix a allunyar-se de les activitats organitzatives bàsiques. Funciona de forma independent, per exemple, un gerent dóna a un empleat una tasca per completar. Aquesta tasca sol ser una cosa petita, que contribuirà al procés de producció global, però que no afectarà directament l’aspecte exterior d’una empresa. Els administradors solen esperar que es produeixi un error o error i després el corregeixen mitjançant mètodes contundents com acomiadar un empleat o retallar-li el sou. La gestió del personal està més integrada amb les activitats del negoci. Aquests directius tenen com a objectiu treballar estretament amb els empleats, animar-los i ajudar-los. Tenen com a objectiu corregir un error abans que es cometi,per tant, intenten reduir la necessitat de mesures correccionals augmentant així la productivitat dels empleats.

Diferències d'aplicació

L’aplicació d’aquestes dues tècniques també difereix de diverses maneres. La implementació de la gestió de tasques no implica directius superiors. Els empleats no estan vinculats als processos bàsics del negoci. Els treballadors només estan motivats pels diners. L’única manera d’atraure l’atenció dels gestors durant les queixes és mitjançant la negociació col·lectiva i l’acció sindical. Els administradors esperen que els empleats actuïn com a màquines que fan la tasca que se’ls fa sense qüestionar-la. Esperen que es compleixin els terminis i que s’assoleixi el màxim rendiment. La gestió del personal sovint implica directius de línia, gerents superiors i el departament de recursos humans. Els directius intenten fer front a les queixes dels empleats de manera individual, evitant així els sindicats i l'acció col·lectiva sempre que sigui possible.Els empleats estan motivats mitjançant una estreta associació amb els valors bàsics i l'objectiu del negoci en el seu conjunt. Els administradors s’esforcen per complaure els clients mitjançant enquestes centrades en el client i utilitzant aquesta informació per desenvolupar i millorar el negoci.

Avantatges

Les dues tècniques tenen avantatges i desavantatges. Els avantatges de la gestió de tasques és que és eficaç en el temps. Per exemple, l'empresa no ha de perdre el temps debatent i demanant opinions als empleats per prendre una decisió. Els administradors són figures autoritzades que prenen les decisions i s’espera que els empleats les prenguin segons les instruccions. L’empresa pot estalviar diners en no haver de contractar especialistes per implementar programes de tipus de recursos humans. Els avantatges de la gestió del personal és que els empleats tenen una moral augmentada, de manera que desenvoluparan les seves funcions amb més eficàcia. Això es deu a que la direcció participa personalment en la vida i les emocions dels empleats. Els empleats es motiven per si mateixos a causa que els directius els donen més responsabilitats i mostren confiança en ells.

Desavantatges

Els desavantatges de la gestió de tasques és que els empleats se senten no desitjats i això fa que tinguin un rendiment inferior. Els administradors han de tractar amb els sindicats en moments de greuge. Aquests processos costen diners i requereixen temps, de manera que durant aquest període el negoci patirà econòmicament dramàticament. Els desavantatges de la gestió de personal és que consumeix molt de temps. Els directius no poden prendre una decisió sense tenir en compte els sentiments i opinions dels seus empleats. Els empleats poden sentir-se frustrats amb un control permanent per part dels directius.

Les diferències entre personal i gestió de recursos humans

Conclusió

En conclusió, cada tècnica té els seus propis avantatges i desavantatges. Cadascun difereix per la seva naturalesa, implementació i enfocament. Una empresa ha de tenir aquests dos tipus de gestió per tenir èxit. Si una empresa només en té una o altra, finalment fracassaran. En el passat, una tècnica podria haver funcionat, però en aquest món modern i dinàmic no ho farà. Una empresa ha de tenir l’equilibri correcte entre els incentius financers i la participació del personal.

És el teu torn