Taula de continguts:
Glocalització és un terme derivat de la fusió de les paraules globalització i localització. El terme significa que simbolitza un equilibri entre productes que contenen components tant globals com locals. Una definició del terme sovint es refereix a glocalitzar com a "localitzar el global" (és a dir, prendre un producte global i afegir un element local com un que incorpori una preferència ètnica o una llengua local) o "globalitzar el local" (és a dir, prendre un local producte i fer-lo més general per fer-lo més accessible a un públic més ampli).
En màrqueting, la glocalització implica components com la traducció de comunicacions i la modificació de missatges per atendre el mercat local. També conté consideracions com la cultura, les creences religioses i els tabús socials.
"Invertir-se en global" s'ha convertit en la forma de fer negocis, ja que les empreses s'enfronten a una competència creixent en els mercats nacionals, tant de competidors locals com internacionals.
El terme "glocalització" té les seves arrels en les pràctiques comercials japoneses. Es deriva de la paraula japonesa dochakuka , que significa localització global, que originalment es referia a una manera d’adaptar les tècniques agrícoles a les condicions locals. Dochakuka es va convertir en una estratègia de màrqueting quan els empresaris japonesos la van adoptar als anys vuitanta, escrivint-ne a la Harvard Business Review (Ohmae 1990, Robertson 1995).
La coca cola "glocalitza" els productes
Per Summi de Wikipedia alemanya, GFDL o CC-BY-SA-3.0, a través de Wikimedia Commons
Global vs. Local: quin camí seguir?
En entrar en un mercat exterior, una empresa ha de prendre una decisió fonamental: estandarditzar o adaptar les ofertes de productes.
Els defensors de l’estandardització (global) suggereixen que el món s’està tornant homogeni a causa dels ràpids avenços en les tecnologies de transport i comunicació (Levitt 1983; Ohmae 1985). Aquest perfil estandarditzat de consumidors transfronterers proporciona potencialment a les empreses oportunitats per aconseguir estalvis de costos mitjançant economies d’escala en producció, comercialització i altres activitats mitjançant l’estandardització (O'Donnell i Jeong 2000). Aquest enfocament emfatitza els beneficis financers mitjançant la normalització.
D’altra banda, els defensors de l’adaptació (local) argumenten que hi ha diferències importants a les fronteres que cal tenir en compte: diferències culturals, diferències en l’entorn físic, creences religioses, idiomes, requisits legals, desenvolupament econòmic i infraestructures Encara 1984; Boddewyn, Soehl et al.1986; Wind 1986; Cavusgil, Zou et al . 1993; Zou i Cavusgil 1996, O'Donnell i Jeong 2000). La principal preocupació d'aquest enfocament és l'impacte de l'entorn extern del país d'acollida en l'estratègia de màrqueting internacional.
Producte Glocal
Un exemple de producte glocal és la Coca Cola. La marca número u del món varia la quantitat d'edulcorant i el tipus d'edulcorant que s'utilitzen per a cada mercat.
Glocal
No obstant això, s'hauria de plantejar-se si el debat hauria de ser sobre l'elecció de l'adaptació per sobre de l'estandardització o viceversa. Per què hauria de ser un joc de suma zero? Afortunadament, s’ha creat un tercer enfocament d’entrada als mercats internacionals: glocal. El terme també es coneix com "ser global, actuar localment" i ha estat àmpliament acceptat com un enfocament alternatiu que combina els dos tradicionals (Will i Jacobs 1991; Sandler i Shani 1992; Rugman 2001). Els productes locals tenen una demanda local limitada i, per tant, han d’entrar als mercats internacionals per augmentar les seves vendes. I molts productes mundials només tenen una demanda global limitada i, per tant, necessiten algunes adaptacions locals.
Bibliografia
Levitt, T., 1983, La globalització dels mercats. Harvard Business Review, 61 (maig / juny), 92- 102
O'Donnell, S. i Jeong, I., 2000. Normalització del màrqueting dins de les indústries globals: un estudi empíric de les implicacions del rendiment. International Business Review, 17 (1), 19-33
Rugman, A., 2001. El mite de l'estratègia global. International Marketing Review, 18 (6), 583-588
Sandler, DM i Shani, D., 1992. Marca global però publicitat local: una investigació empírica. International Marketing Review 9 (4), 18-31
Will, JSC i Jacobs, L., 1991. Desenvolupament de productes globals i estratègies de màrqueting: una construcció i una agenda de recerca. Revista de l'Acadèmia de Ciències del Màrqueting, 19 (1), 1-10
Wind, Y., 1986. El mite de la globalització. Journal of Consumer Marketing, 3 (2), 23-6
Zou, S. i Cavusgal, ST, 1996. Estratègia global: una revisió i un marc conceptual integrat. European Journal of Marketing, 30 (1), 53-69